(vinyeta gran format per a la perruqueria RosTres de Castelló de la Plana)

 

De totes les contradiccions, la guerra és la més trista i la més inútil. 

(versió nova d'una vinyeta que vaig fer fa uns anys)

 

Hablando el otro día con una cafetera (no bebo café, pero su olor me

 encanta) llegamos a la conclusión de que hay historias de amor en las que 

nadie da el primer poso, ese primer gran poso que hace que todo cambie. 

En esas historias, historias poco habituales, me decía la cafetera, lo que hay 

es muchísimos pequeñísimos posos. Sí, hay muchísimos pequeñísimos primeros

 posos: posos antiguos, y recién nacidos, y sabios, y torpes, y valientes, y con

 miedo, y calmados, y ansiosos, y decididos, y hay también posos que tiemblan…

 y posos que abrazan. Comprender que la otra persona es muy diferente a ti, pero

 que en el fondo es como tú, que se pierde y se encuentra y sabe y no sabe y

 tiene heridas y se las lame a su manera… comprender eso hace brotar esas

 historias raras de amor en las que nadie da el primer poso. Historias en las 

que nadie quiere tener toda la razón, ni toda la ventaja… historias en las que 

las tormentas secas del orgullo lo harán tambalear todo, pero historias donde

 siempre se puede aprender, historias de amor donde los pequeñísimos primeros

 posos abren la ventana una y otra vez, y vuelan, y cuando no se atreven a volar,

 miran, y dicen con la mirada, o con las manos, lo que no saben decir con las

 palabras. Y al día siguiente, quizá, dirán buenos días, o buenas noches. 

Pero no me hagáis caso, estas son cosas que hablo yo con esa 

cafetera amiga mía, y ella es muy lista y muy sensata, 

pero yo estoy como una auténtica cafetera. Sí sí sí.

 

És difícil trobar llibres on el silenci és un diàleg fecund i també càlid. Fa uns mesos

 vaig començar un intent conscient i ferm de tornar a llegir regularment, després

 d'un període molt llarg on això de llegir era una activitat escassa, comparant amb

 tot el que vaig llegir de xiquet i de jovenet. És veritat que els darrers 5 o 6 anys

 em vaig reconciliar un poquet, i ho vaig gaudir amb novel·les com "Las uvas de 

la ira", de John Steinbeck (ho dic en castellà perquè eixe llibre el vaig llegir en

 castellà, com la majoria dels llibres que he llegit al llarg de la meua vida, però

 això és un altre tema en el qual ara no entraré) o "Cien años de soledad" de

 Gabriel García Márquez, però necessitava més (necessite més). Ara puc dir que

 m'estic reconciliant amb mi mateix i estic tornant a l'hàbit de llegir, i ho faig més

 conscient que en aquelles èpoques llunyanes, vull dir que no puc llegir per llegir,

 necessite que un llibre m'aporte, no busque entreteniment, o evasió, necessite

 alimentar el meu pensament (per a mi pensar no està lluny de sentir, més bé al

 contrari), i per això si un llibre no connecta amb mi ara, ara no és moment de

 llegir-lo. En fi, només volia dir que en un món ple de sorolls, de presses,

 d'absurds ritmes que ens porten al no-res, el silenci obert que trobem en 

alguns llibres és un regal, és també un refugi, i és sobretot una manera

 meravellosa de sentir que la vida encara val la pena (i l'alegria) de viure-la. 

Ah, abans d'acabar, vull recomanar vivament alguns dels llibres que m'han

 aportat molt els darrers mesos: "El amante de Lady Chatterley" de D. H. Lawrence

 (m'ha sorprés molt gratament), "Te deix, amor, la mar com a penyora" de Carme

 Riera (honestament, el relat que dona títol al llibre és el que de veritat em va

 corprendre, els altres... no tant), i "Firmin", de Sam Savage (és trist, sí, però

 també fa somriure). Dic eixos 3 i podria criticar els 3 en algun aspecte, però 

vull ser breu i deixar pas, si vos ve de gust, a les vostres recomanacions

 literàries. Salut, bons llibres, bon dia i, també, bona nit.

 

(versió nova d'una vinyeta que vaig fer fa uns anys)

sense paraules

 

 

"―Pero ellos sí matan a nuestros prisioneros...
―Ellos no son nuestros maestros."

El león del desierto (película de 1981 dirigida por Moustapha Akkad y

 protagonizada por Anthony Quinn, con guion de H.A.L. Craig)